L'encadenament del trimestre: capítol primer i últim

Bé, primer de tot, bon nadal i bones festes a tots!

Els que llegiu habitualment el bloc ja haureu notat que he fet una pausa d'escriure més llarga del normal. El cas és que després de la compe a Reus (finals de setembre), vaig decidir parar i posar punt i final a la temporada 2013. La veritat és que tenia ganes de fer la copa d'Espanya de bloc ja que sabia que estava en forma però l'actuació que vaig fer a Reus m'ho va posar més fàcil per dir prou, no vaig poder apretar.

"visualitzant", mentre en Pol Palau li explica uns moviments a en Pol Roca, a Reus.

Després de parar completament unes dos setmanes vaig voler tornar a començar amb la ment i objectius clars però el genoll em va recordar que no tocava encara...Metges i fisios per acordar que tenia una ruptura parcial del tendó rotulià de la cama esquerra, una cosa que ve a ser un remember del que vaig tenir fa 2 anys però a lo grande... ja es veia a la eco que el forat era massa gran, però bueno. Per sort, els plans de recuperació no són massa complicats, consten de diferents etapes i cada una amb un objectiu clar. Llàstima que no incloïen escalar. Al cap i a la fí un tendó una mica malmès tampoc és res de l'altre món, però clar, quan has de parar un temps indefinit...

Vaig preferir no escriure durant la lesió per allunyar-me una mica de tot plegat, no volia tornar al to depriment que m'envaia en altres èpoques i la veritat és que si em posava a escriure  no em semblava correcte publicar el que em sortia...especialment al principi. Així que millor callar, que sóm amos dels pensaments però esclaus de les paraules...o això diuen. No?

A Vic fa força fred

Lot per aguantar els dissabtes...

Han anat passant les setmanes, i els mesos, i la veritat és que he estat treballant cada dia per recuperar-me però fins aquesta setmana passada no he pogut tornar a escalar. Molts moments amb la coneguda sensació de que vols pujar al tren però veus com se t'escapa per moments...típic de quan estàs lesionat. Evidentment hi ha hagut dies de tot, dies que ho veus súper positiu, però d'altres moments són massa silenciosos, instants on el núvol negre se't posa damunt del cap i no et deixa pensar amb claredat. Sents que estàs lluny del que t'agrada fer i a vegades és una mica dur mentalment compaginar-ho amb un bon estat anímic. Vas veient compes que havies marcat al calendari i has de tatxar, o bé gent que encadena vies que també hauries pogut estar provant...en fi. I el teu cap només pensa una cosa: Va, un altre dia. I un altre. I un altre. I vas fent el que toca mirant només a l'endemà perquè no saps si passaran 3 setmanes o 3 mesos per estar bé un altre cop. Sort que encara podia fer servir la multipresa, almenys així al plafó em sentia una mica menys inútil.

Els meus torrons particulars

Durant les setmanes de la lesió vaig planificar bàsicament cilces de força pura i resistència a la força. El problema és que això se'm dóna bé treballar-ho i per tant no era la manera com volia afrontar, en un principi, aquesta temporada, però com que no podia fer més m'he hagut d'adaptar. De tot se'n treu profit. La veritat és que he fet un dels macrocicles més durs, sinó el que més, des que escalo, almenys en quant a intensitat. Sèries i sèries al gimnàs combinades amb moltes dominades i bloquejos, a més de suspensions. El que ve a ser un russian workout per dir-ho clarament. Suposo que a en Dima li molaria. En quant a físic m'he superat arribant a poder treballar amb sèries de 25 dominades amb pauses de 2 minuts  i vàrios blocs de fins a 40 dominades amb pauses de 4'... o fins a blocs de 7 a un braç. La veritat és que no està malament tenint en compte que ja des de l'any passat sóc una mica bastant molt més foca degut al complement que faig al gimnàs (O reben músculs o reben tendons, tu tries. I és que  o lo tomas o lo dejas, però llavors no et queixis si et grinyolen els hombros quan et fas la llet amb colacao al matí)

Tot i així, crec que aquest entreno a base de multipresa per masses dies no és  saludable, el pa de cada dia eren  sobrecàrregues des de colzes a esquena(encara camino amb bastó per casa...no, és conya però poc va faltar eh...). Esperem que hagi valgut la pena ja que almenys no he passat el límit.  S'haurà de dir a mesura que vagi avançant la temporada. Ja que haig d'anar al fisio, vaig pensar, millor fer un complet i que em descarreguin de dalt a baix cada dia, així fem un todo en uno i ja està. La veritat, fer dominades no sé si serà efectiu per milllorar escalant, però per tenir contractures van de guais, de lo milloret que he provat. I això que si ets un tronc com jo, escalant ja pilles bastant tenint en compte que t'has d'arreplegar més del compte de dalt perquè de baix les cames no donen per més, però les sessions intenses de dominades ho superen amb escreix . I si no, és que no en feu suficients i toca apretar més, aquí ho deixo, tot i que jo no he recomanat res eh...

 Però bé, un cop els fisios van considerar que tenia prou col·lagen al forat del rotulià com per tolerar alguna sessió de'escalada, mans a la obra,  l'art del moviment, per sort pels nostres tendons, implica molt més que no pas la força. Clarament he de treballar molt la tècnica i la psicologia com a punts clau  per millorar, fa temps que ho dic i ho seguiré dient durant bastant temps espero, hauré de veure si aconsegueixo fer-ho. De moment he anat agafant rodatge en sessions curtes en dies separats ja que el genoll tampoc em deixa fer més. Més o menys per ordre i resumit hem fet el següent:

El primer dia d'escalar, al Cargolaire vaig caure amb la via Acció Calders 8a/+ ja feta, quan se'm van obrir els braços de manera desmesurada després d'haver fet tan sols 8 moviments. Avantbraços petadíssims com si hagués fet una via de 40 metres. Increïble. Si més no uns bons pegues de resis a la força en corda, però hauré de tornar.

A Savassona vam estar unes 2h amb en Carlos en una sessió, vaig caure uns 3 cops apunt de fer el Mondongo però tampoc tocava, un altre bloc que si tingués flexi l'hagués fet fa 3 anys ia... I a la Muller, bloc de moda aquests últims dies, vaig veure que el primer pas no em podria sortir. Colleja again.

Boulder de Kueka - La Comarca

A la Comarca, en una sessió matinal amb en Carlos, l'Ivan, en Pol i la Katy, L'Edu Moya, en Simon i l'Arnau he aprofitat per rodar i fer blocs que em sortissin ràpid. Així he encadenat, a part de la trave de darrere del bloc del camí on es va a escalfar i que encara no havia fet, el Dharma 7a/+ molt bo, que també han planxat en Carlos i l'Ivan, Padsamanbhaba "7b"(2nd go), i les dues variants del Boulder de Kueka, 7a i 7b respectivament, que hem fet gairebé tots crec.

Aquí el video del Padsamanbhaba:


Lluis_Salo_Comarca_28/12/13 from elsbousdelasalle on Vimeo.

També li he donat dos pegues al Computer Love  7b+ però no hi havia bon tacte als plans, i m'ha faltat poc per fer un altre 7a+ de llançament des d'una regleta entre el Dharma i el Padsamanbhaba, bastant dur.

Paisatge desde Hobbiton...jajaj

Ara espero seguir disfrutant de l'escalada en general i sobretot posar-me en forma pels objectius d'aquesta temporada. Al gener tocarà encara fer treball intens de cames i no passar-me escalant, però sembla ser que anem cap amunt definitivament. Després s'haurà de veure què passa perquè amb els jamones que tindré a les cames no sé si em mouré però bueno. Gas!

Campionat d'Espanya d'Escalada en Bloc 2013: Afterword

Bé recent arribats de Saragossa vaig a comentar unes quantes impressions del  que va ser ahir la competició més important de bloc de l'estat Espanyol... i que enguany es va dur a terme al centre comercial de Puerto Venecia, al costat del nou rocòdrom Dock39.

Dissabte al matí a les 9 tots a la zona d'aïllament ja preparats per la reunió tècnica, entrega de dorsals i samarretes. Primer com sempre surten les noies i posteriorment els nois. A mi em va tocava sortir el número 34 això volia dir esperar unes 4h aproximadament des que sortís la primera noia... la veritat és que posar 60 escaladors en un espai de 15 metres de llarg per 3 d'ample i la majoria al sol perquè tothom escalfi, es relaxi,etc abans de competir no és molt agradable però bueno tothom sap a lo que va i ja és el que s'espera així que res de nou.

El Pilar i una mica de sopar maño

Semi-Finals (classificatòries)

Finalment em toca sortir a competir, el primer bloc consisteix en arrancar d'una gran presa pinçada però prou bona, anar a un volum triangular on li ajuntes mans i despres recollir un bidit romo i una regleta, pujar peus molt amunt al volum, anar a una regleta plana pinçada (Bonus) i d'aquí parar-te a un granet i llançar al Top que era un canto molt bo. Per anar al bonus jo no podia pujar els peus al volum i hi anava gairebé a campus, aquest bloc tot i així m'anava bastant bé i vaig pensar que el faria. 2 cops vaig llançar al Top i en els dos intents se'm va obrir la mà inexplicablement quan ja pensava que ho tenia i em vaig quedar sense un Top que, tot i que encara no ho sabia, m'hagués fet entrar a les finals. Una llàstima.

Al primer bloc, fotos (c) Jordi Roca

El segon bloc era el que tenia més preses, es podia realitzar recte per on era més obvi o bé atravessant una mica per la dreta aprofitant unes quantes preses d'un altre bloc, i tot i que no semblava llògic segur que era molt més fàcil. Després de demanar al jutge un parell de cops si podia fer servir totes les preses ja vaig triar la segona opció al primer intent i no em va costar fer-lo al Flash. Fins i tot vaig poder fer uns quants passos a campus i m'ho vaig passar bastant bé aquí. Aquest era  físic.

Al segon bloc, que el vaig realitzar per "l'escaqueig"...un fallo dels equipadors segurament ja que no hi havia limitacions de preses. Fotos (c) Jordi Roca

Tot i així el tercer bloc era més tècnic i de mantelar a un volum, el vaig llegir malament i no vaig tenir opcions ni de tocar el bonus en cap intent. I el quart bloc tenia un inici de tipus esperó amb unes quantes preses romes pinçades que amb el sol que feia no vaig provar ni amb ganes, per dir-ho clarament no vaig poder aguantar els gats posats durant els 5min que tenia per fer-lo ja que els peus et cremaven de manera bastant exagerada. Tot i així no és excusa perquè l'Àlex va venir darrere meu i el va encadenar així que encara es podia fer.

Jo mateix al tercer boulder, aquí vaig tenir fallo de visualització. Foto (c) Jordi Roca

Foto (c) Jordi Roca

Marco al 3r bloc, foto top30

Una ronda amb dificultat adequada per la competició que es tractava, però penso que es podia haver gestionat millor el tema del sol ja que pels competidors era una mica desagradable sortir a les 13 o 14h al sol a fer blocs de nyapes. Els blocs molt guapos i variats, els equipadors van fer molt bé la seva feina.

Vaig acabar la ronda una mica emprenyat especialment per l'últim bloc que no el vaig lluitar gaire però  alhora content perquè ara ja em cantejo de la majoria de blocs. Això significa que ens anem apropant al nivell que toca i per tant és positiu! Quan van sortir les classificacions va resultar que ho havia fet més que bé, una 12a posició dels (crec) 42 participants a absoluta masculina amb 1Top i 2 bonus ... Dels 8 que es classificaven per finals en Marco va fer una molt bona ronda encadenant els 4 blocs però a partir del 2n classificat ja només hi havien 2 tops. Aquí vaig acabar de comprovar el fallo del primer bloc que m'hagués permès passar a la final, però a les compes és el que passa.

En Pol Roca per la seva banda aconsegueix passar a la final molt merescudament després d'una bona ronda, igual que l'Àlex. Molt bé! 

Finals

Ja com a públic amb en Carlos i en Roger Jiménez, que també va estar a molt poc de poder passar, vaig poder disfrutar i observar bastant.

En noies la Eileen i la Maud van demostrar que eren les que venien més en forma i la primera i segona posició va quedar així, tercera la Teresa Troya. La Marieta no va tenir gaire sort a la final però bueno, a la  pròxima anirà millor!

En nois en Marco i en Nacho van estar per damunt i entre ells es van disputar la 1a i 2a posició sense gaires opcions pels altres. L'Ignasi per la seva banda va aconseguir una meritòria tercera posició després de superar la lesió que el va tenir parat bastant temps a l'inici de temporada, i va demostrar una vegada més la seva habilitat per competir molt bé.

Pol al primer bloc de la final i Carlos Catari visualitzant el 2n

En Pol va finalitzar amb una molt bona 6a posició i atenció que això només acaba de començar per ell.

Podi femení

Podi masculí

Bé ara faltarien algunes fotos, a veure si me n'arriben algunes. Agrair a en Jordi Roca la seva disposició per portar-nos a la competició i ara a pensar en la primera prova de la copa d'Espanya a Reus la setmana vinent!

Voluminosis a la PxB. Open en Majúscules

Voluminosis: Coneguda amb aquest nom, es tracta d'un transtorn de les capacitats escalatives produïdes per la presència de grans preses en formes triangulars, esfèriques i tots els tipus de polígons que podeu imaginar, que obliguen a una col·locació adequada per poder tirar amunt. El problema és que la força (només) és sovint insuficient per tal d'anar cap a dalt i hi ha escaladors que ho pateixen més que d'altres...La veritat és que ahir a la PxB va ser un dia d'aquests per mi, i això que a les classificatòries tampoc n'hi havia tants...però els blocs obligaven en molts casos una tècnica depurada. Encara estic visualtizant algun bloc que no li acabo de trobar el mètode...

Després d'una altra setmana dura d'entrenos, dissabte a la tarda vam posar direcció Sabadell, tenint en compte que les classificatòries s'acabaven a les 20h vam pensar que arribant a les cinc o quarts de 6 n'hi hauria suficient...bé només arribar la gentada que hi havia ja demostrava que els organitzadors s'ho havien currat un munt! Ens inscrivim i seguidament a començar. Hi havia un total de 60 blocs per aquesta ronda i 20 puntuaven per passar a finals. Tenint en compte que era open la veritat és que el nivell d'aquests estava bastant alt i en molts s'havia d'apretar. A mi em va costar bastant arrancar amb força, no sé si la calor o la gentada o què però al principi em vaig agobiar una mica i semblava que no pogués apretar. Al cap d'un rato per sort la cosa va començar a funcionar i vaig poder anar fent blocs puntuables.

Acabant de preparar finals, foto (c) Jaume Oliveras

La veritat és que va ser una tarda de lluitar bastant contra el cansament, tampoc vaig tenir massa sort al quedar-me aprop de fer alguns blocs més que al final no es van deixar per poquíssim i potser haguéssin fet variar el resultat. Però el cas és que vaig donar bastant tot el que podia i vaig acabar la ronda satisfet tot i que sabia que no seria suficient per passar a la final. De totes maneres amb el nivell que hi havia és lo que toca, i ahir no em va faltar gaire per haver pogut entrar a finals i això és el que compta. Dels durs vaig acabar amb uns 11 o 12 encadenats, dels 20 proposats, tot i que diria que ningú va poder fer-los tots. En general bastantes regletes d'hombro i peus amunt afavorint la flexibilitat, cosa que no em beneficia massa però cada cop ho porto millor jaja. Diria que vaig finalitzar 9 o 10 pel que em van comentar, i passaven 6, així que toca apretar una mica més. Venga!

Marieta a la final, bona representació dels Bous!!! Gas!

Dels osonencs a destacar un Pol que tot i realitzar blocs físicament molt durs  per escalfar i sense immutar-se  no va tenir el dia i es va quedar just sota el tall de finals, i l'Ivan em va sorprendre un cop més demostrant unes capacitats molt bones, felicitats! Tant en Xitus com en Carlos com l'Arcadi poden fer molt més, vamosss bous!!! I en Pau flotant en la seva línia.

A les finals espectacle i és que l'ocasió s'ho valia, en les noies va destacar la Maud A. essent la única en fer més d'un bloc en aquesta ronda, i pel que fa la absoluta masculina a finals nivelazo i del bo: Marco Jubes, Christian G., Carlos Catari, Ignasi Tarrazona, Olesky G. i l'Hernán, un mexicà fortíssim que no coneixia. Les places de podi van anar per ordre dels 3 primers que he citat, emportant-se un bon premi en metàl·lic!!!

Carlos Catari a muerteee

La veritat és que es van superar amb escreix els 100 participants que volien en aquesta primera edició de l'Open i s'ha de felicitar a tots i cada un dels que van contribuir a muntar-ho perquè va ser una passada! David Belmonte ets una màquina!

I bé aquesta setmana més entreno i a partir de l'altra ja tornem a la rutina! A veure si sol·luciono el problema del genoll que em torna a emprenyar i amb ganes de que arribi la copa i el campionat d'Espanya per apretar a tope!!! Be water my friend...

Summer feeling

Des que vaig tornar de vacances he tornat a la rutina que m'agrada, la d'entrenar. He acumulat ja les 3 primeres setmanes de càrrega fent bastant de físic, tant al plafó com al gimnàs, de cara a tornar a alguna competició i a la roca el més protegit possible i amb la forma adequada per poder apretar a tope. Estem a l'estiu i bé, ara mateix tampoc és la millor època per escalar en les millors condicions a alguns sectors, així que també he relaxat una mica els caps de setmana i he aprofitat per descansar una mica, hang out with friends, en fi variar una mica.

Apretant a Es Lluert. Foto (c) Jaume Oliveras

Encara em queden unes 3 setmanetes d'estiu abans de tornar a arrencar amb la uni així que tocarà aprofitar-les per escalar tant com es pugui...això traduit al règim que segueixo aquests dies vol dir acumular tantes sèries al campus com cregui que el cos esta disposat a assimilar. Que no és el mateix que el que el cap vol que el cos pugui assimilar, i a vegades costa molt tenir-ho en compte. En el meu cas he après que és molt important no passar-me amb la càrrega i volum especialment a principi de temporada ja que després em costa molt treure'm el cansament físic de sobre i tenir pics de forma adequats. Entrenar és complicat i com més aprens més dubtes tens, per sort però coneixen-te també evites alguns errors en els que havies caigut.

En roca he escalat un dia a Montgrony (dissabte passat) on vaig provar un 8a+ bloquero que no vaig treure, a més de provar un 7c i 7b+ i deixar-les per molles. Potser també les vaig deixar perquè tenia por de no fer-les i adonar-me que anava petadíssim, però bueno. També dijous tarda vam estar amb en Crespo, en Marc i en Pol A. per Cargolaire on vaig provar la Cargoladreta (crec que hauria de ser 7c) i no vaig fer...dos intents  per posar un altre toc d'atenció. De totes maneres havia fet gairebé 200 traccions, 15min de suspensions i 50min de campus al matí així que vaig pensar que era normal no encadenar.

Blocs de la final. Fotos (c) Manolo Murillo

Divendres descanso i ahir dissabte vam tornar al ruedo de les compes, aquest cop Open de Bloc a Santa Cristina d'Aro. La popular Es Lluert, enmarcada en la Terra d'Indiketes, no va decepcionar, i tot i situar-se en un plafó interior i no molt vistós, dóna molt més joc del que pot semblar a primera vista. Els organitzadors i equipadors s'ho van currar molt i la veritat és que els blocs guapíssims i dificultat adequada! A la final vaig poder fer algo més al primer bloc, un pas que va tirar a tothom però dels que se'm donen bé, tot i que no vaig poder aguantar suficient. El segon bloc era molt guapo, aquest l'encadenem amb en Pau i l'Àlex. El tercer bloc no vaig llegir-lo del tot bé i després ja no tenia temps, i el quart era físic de presa més aviat petita, tot i així anava ja cansat de dits i no vaig poder encadenar-lo. Aquest es va quedar sense fer, igual que el primer.

Open Es Lluert Boulder 2 finals from elsbousdelasalle on Vimeo.

Podi (c) Jaume Oliveras

Finalment l'Àlex guanya merescudament essent l'únic en encadenar 2 blocs, mentre que en Pau i jo ens quedem amb un. La meva valoració després de finals és que de físic vaig força bé, m'agradaria més però en aquest aspecte realment no em puc queixar, però tècnicament em falta molt camí per recórrer si vull arribar a escalar bloc una mica bé algun dia. Seguirem muntant blocs tècnics en les sessions de plafó, intentant millorar la flexibilitat i arquejant preses molt petites que també és un altre dels meus punts dèbils. Ah, i mirant vídeos de la copa del món de bloc. Aquest vídeo precisament no és dels que s'ha de mirar per aprendre tècnica, però bé, ha estat un dels blocs més impactants de l'any al llarg del circuit. Només en Dima va poder amb ell.

I ara a  fondo que hem d'acabar d'aprofitar l'estiuet!!!

Temperatura fornpunkt: Alt-i-baixos estivals

Bé no us preocupeu que no hem pas tornat al to depriment d'altres èpoques, simplement les sensacions a la tornada d'un parón són diverses i al final sempre va bé perquè s'acaba anant a millor.

Després de fer-me amb l'objectiu principal de l'estiu, en uns dies boníssims on tots vam encadenar, i estar apuntíssim de tatxar una altra amb nom de Calders, tot i que no va poder ser, vaig aprofitar per fer vacancetes amb la família, bàsicament relax i menjar molt bé...de fet massa, feia temps que no m'atipava tant jaja, però clar passar dels cereals i verdura a les pizzes i entrecots es molt fàcil, tornar a l'inici, en canvi, es fa bastant més dur, què us he de dir. En qualsevol cas va anar bé per desconectar i tornar ultramotivat, i la veritat és que ja tenia ganes de tornar a sentir-me més "sa" jajaja

Tivoli Kletterzentrum, world-class climbing gym, la veritat és que una passada i la qualitat de les preses és brutal

Exceptuant una sessió aïllada al Tivoli aprofitant que passàvem per Innsbruck després de gairebé 3 setmanes parat el cos estava bastant out, tal i com vaig poder comprovar per Margalef. Tot i així vam tenir un molt bon dia i vam fer una sessió fanàtica amb els bous, que ja tocava!!! Un plaer escalar amb vosaltres i la veritat és que és guai veure com la gent es motiva i va millorant, això no para!

I com no, en Roger S. va fer sessió fotogràfica, la veritat és que molt bones les fotos, una llàstima no haver pogut apretar més, un altre dia serà. Merci bou! 

One 6b © Roger Suriol

Txula hop 7a+ © Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

Vam escalar a Ca la Marta, per la meva banda vaig realitzar alguns 6bs per anar rodant i després un parell de setens fàcils i bloqueros (7a i 7a+), els dos al segon intent ja que a vista no tenia el cap per apretar gaire, la veritat. També li vaig donar un intent amb l'Àger al famós 7c los Sobraos, on vaig comprovar que la resis no estava per tirar cohets, deixem-ho així. 

Los Sobraos 7c © Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

© Roger Suriol

I per part meva aquesta setmana he tornat als entrenaments i al físic, la setmana que ve suposo que ja tornare a la roca un cop estigui una mica més fit, que ja en tinc ganes, a seguir disfrutant!!!

Grande Team bous

Vamos!!! © Roger Suriol

Un crashpad amb una llarga història, eh Mario! jaja © Roger Suriol

© Roger Suriol

Un pas més: Vuelo a ciegas

Recordo la primera vegada que vaig veure la via quan vaig pujar per primera vegada fa 2 anys al Macana...recordo que vaig pensar que algun dia la faria, i la veritat és que finalment aconseguir-ho va ser una gran alegria, ja que ha hagut de passar bastant més temps del que en aquell moment vaig pensar...

Open Golem fa un parell de caps de setmana, la última competició a la que vam assistir aquest estiu, i on vaig acabar amb 9 de 10 puntes dels dits rebentades. Final d'exhibició amb amics i públic animat, un gran dia d'escalada i com sempre a la Golem una festa!!! Foto (c) SalaGolem

L'estiu passat vaig provar-la per primer cop, i el segon dia ja vaig caure anant a la boca (a 4 moviments del bidit salvador) , però des d'allà fins a fer-la al final he hagut de tornar 4 dies més. 1 l'estiu passat, que va ser més de tranquis i provant altres vies,  i 3 aquest amb la via al cap,  i la veritat, després de caure moltes vegades al final de la via per una o altra raó se m'estava començant a atravessar mentalment, ja que veure que la pots fer però anar volant per una o altra raó al final et fa dubtar.

Arribes a Montserrat i veus això

Carlos al Vuelo a ciegas

Fèlix apretant divendres passat

El dia de l'encadene (dilluns) vam pujar abans de dinar amb en Carlos. Vam escalfar a Direcció obligatòria 6a com sempre i després vaig montar la via. Li dóno un pegue, arribo als dos romos de dalt i quan vaig a pujar el peu se m'escapen. Llàstima. Després arriba en Roger Crespo amb en Max i en Christian i poc després en Gaspar, ja sóm tota la troupe d'avui. Passa mitja horeta i li dóno un altre intent, vaig molt bé en aquest, arribo a dalt agafo els 2 romos, pujo el peu i quan ja estava tocant el tridit amb mà dreta el romo d'esquerres se m'escapa i volo, com sempre. Aquest era el pegue i no l'he aprofitat...ja puc baixar? Devien ser les 6 o així. Descanso mitja horeta més i li torno a donar, arribo un altre cop a dalt, agafo el romo de dreta i quan vaig al d'esquerres, caic again. 

- Merda tio ara ia vaig petat joder joderrrrrrrrrrrr

- Carlos: Tio que fas, tio apreta joder.

- Va baixa'm

Al Vuelo a Ciegas el divendres, fotos (c) Fèlix Obradó

En Carlos de mentres entrena algun pegue amb la Sesión, en aquestes apareixen en Santi, l'Uri Maravillas i en Xavi Ruiz que venen de provar algun pepino, es queden per allà a xerrar una mica... En Crespo s'està apunt d'enxufar la Bugler però tampoc té sort de moment...fins ara només ha encadenat en Christian, amb un pegazo això sí, ha passat flotant per la Lucky Lluch 7c+. Sonen les 8, ha passat ja 1h des de l'últim pegue, li dic a en Carlos que pujo a desmontar-la...

-Bidit esquerra i mono dreta, arranca peus, bidit mà dreta, llances al canto. Clava punta dreta i remes al buco amb la pedreta, peu esquerra a una punta negra i pilles l'hombro bo amb mà esquerra. Espolsa, vas al tridit amb mà dreta canvies peus i dinàmic al lateral de punteria. Xapes la segona, i remes al forat bo amb mà dreta, et pares al tridit d'esquerres i llances al llavi. Mou punta, pilles la lateral, puges peus i fas la bici i d'aquí remada a la boca. Xapes la tercera, puja peu dret, romo de dretes, merda com patina, arqueja'l a muerte on the edge per la regleta doncs, puja peu esquerra, romo d'esquerra, puja el taló al llavi, regleta de tres dits amb dreta (la he pillat!!!) (des de baix: va va va la lateral!!!) lateral amb esquerra... (se m'escapen els peus, però d'aquí no em penso deixar. -Escolto: va tio puja el peuuu) puges peu, joder amb la flexi, i al bidit, que quan vas encadenant se'n va 2m a l'esquerra el molt.... Canto canto canto i xapes la R. Vuelo a Ciegas. Vaaaaaaaamos!

Roger Crespo - Bugler

La veritat és que gràcies a tots pels ànims, d'aquest dia i dels altres 2 que vaig pujar aquest any! segur que em van ajudar!!! I el millor, seguidament en Crespo ens ensenya com es flota per la Bugler, i acaba així amb les 3 vies dures "humanes" del Macana. Fantàstic senyor nyapes!!! I en Gaspar també s'enxufa la Lucky Lluch, oleeee!!!

Gaspar vs Crespo - Lucky Lluch 7c+

Molt contents vam baixar les escales direcció Parquing, sort que teníem pressa per tornar perquè sinó igual desmontem Sant Benet aquest dia jajaja . Sobre la via i el grau....bé pel que m'han comentat el Vuelo va ser dels primers 8b's de la península i durant un temps referència pel grau. També hi ha gent que creu que és més fàcil i jo és el primer que encadeno i només he provat un altre 8b (zona 30, Margalef) així que tinc poques referències encara per valorar, només sé que és la que m'ha costat més intents. Sincerament m'importa bastant poc ja que aquesta via la fas perquè és la via que et motiva, l'entorn i la història. Vamos Sant Benet!!!

I bé ara algun dia més d'escalar per aquí i després un parón per fer Vacancetes amb la family que també toca...a l'agost us explico!!! 

Marc Le Menestrel al Vuelo años ha