Pages

diumenge, 27 de febrer del 2011

1era a Targassonne, Fanàtica!

Aquest dissabte vam posar rumb a Targassonne, una magnífica àrea de boulder de la cerdanya francesa, on no havia estat mai i tothom me n'havia parlat molt bé, així que calia anar-hi. En Jordi Roca s'ofereix a acompanyar-nos, així que allà anem amb en Carlos i en Pol Roca.

Arribem a mig matí, sobre les 11, i ens posem a escalar al sector Dolmens. Allà fem algun 6è per escalfar i llavors realitzo un 7A sense nom, que també fan els dos màquines. Al mateix bloc ens posem amb un lance molt guapo, de nom algo com "Orgasmachine" 7C+. Toco un parell de cops el canto de la sortida però no aconsegueixo quedar-m'hi, la porta em tira, en Pol per la seva banda aguanta molt bé en un pegue i se l'endú cap a casa. També probem un altre 7C al mateix boulder amb una sortida inhumana...

Posteriorment, encara abans de dinar i a Dolmens, encadeno Katalan Psycho "7C". A la guia està amb aquest grau, jo penso que 7B seria més adequat, surt en pocs pegues . Allà al costat en Pol volia probar I shot Sarkonazy 8A. Els passos aïllats surten tots... encadenar ja és un altre tema jaja. Abans de marxar del bloc, no obstant, provem una seqüència nova, sortint amb les mans juntes a l'invertit-lateral i anant directament a buscar el pla de la sortida, ràpidament l'encadenem els dos. Per mi, així, el grau hauria de variar bastant...
Ara sí que toca fer una paradeta per dinar. I al acabar, tornar-nos-hi a posar és molt més difícil, no skin no climbing... Però aconseguim escalfar una mica, en un sector del qual no recordo el nom, més cap avall, prop del pàquing, amb el característic bloc del Big Mac. Seguidament, a provar un dinàmic 7C que surt d'un parell de regles, al cap de 2 pegues jo ja m'he obert un dit així que esparadrap al canto però canvi de bloc. Li donem  també una miqueta als boulders del Big Mac, sense massa ànims ni èxit, i després de realitzar algun altre bloc més fàcil per anar relaxant, ja són les 6 i comença a ploure una miqueta, així que decidim recollir.

Molt contents per la jornada, i no menys cansats, tornem cap a la plana. El lloc rebrà més visites...

(fotos pròximament)

dijous, 24 de febrer del 2011

Dosis de Motivació

Eis gent, avui estic rebentat, bona setmana d'entrenament, as usual jeje. Una mica de motivació en forma de vídeos... a disfrutar-los i bon finde d'escalades ;) a muerte!











diumenge, 20 de febrer del 2011

Rodant

Aquest cap de setmana ha tocat fer metres, el dissabte a Calders provant vies molt fanàtiques i el diumenge més a vista a les Saleretes.

Dissabte al matí passo a buscar en Carlos i en Gil i anem direcció el Bages. El dia que ens espera, assolellat, promet unes bones condicions per escalar. Al cap de poc de posar-nos a escalfar arriben  dos fanàtics més, en Marc i l'Àlex, que ara fa poc es van endur l'Essència del Bages 8b+.

Gil a Delicatessen

Nosaltres escalfem a Dels Xais 6b+, que per cert esta bastant sobada, i posteriorment provem Delicatessen 7c+ ( jo la monto i he de dir que té una secció bastant inhumana a la segona panxa, almenys m'ho sembla). Decideixo que no cal que la provi més, així que ens movem i ens posem amb el Hòbbit 7b+, que té una seqüència de bloc d'apretar amb ganes a baix. L'havia provat feia temps escaquejant-me tota la secció i la segueixo veient dura, però ja té color jaja, en Carlos també li dona un parell de pegues, la té bé el bou!. Per acabar  em poso a Aromes de Calders 7c+, una via d'unes 5 xapes totalment a bloc, molt recomanable. Soluciono tots els passos al primer pegue i al segon caic al principi de la secció difícil, però la veritat és que la veig bastant bé per properes ocasions... així que més projectes que van quedant...

Carlos a el Hòbbit



En Carlos i en Gil acaben el dia a Gravetat Zero 7c/c+, poc a poc van acostant-se a l'encadenament, ja caurà ja..., aquesta via l'encadena el màquina de l'Àlex abans de marxar.

Avui diumenge l'objectiu era fer vies a vista, que feia temps que no hi anavem. Sortim a quarts de 9 del matí dons volem aprofitar-lo, i tot i que a la plana està tot moll i plou, a Gombrèn fa bon temps i a les Saleretes el dia era molt bo, temperatura ideal per escalar.

Part esquerra del mur de les Saleretes

Escalfem al 6c de l'esquerra de tot, es fa bé, i posteriorment ens posem a Tòpsia 7a, molt guapa, jo caic a vista a 1m de la R, en Carlos arriba al flash aproximadament al mateix lloc i un error de visualització el tira, al final la faig al segon pegue. Mentre encadenava aquesta via han arribat en Jordi Tona i en Santi, dos altres amics que es mouen com llangardaixos per aquestes plaques. Els dos la fan sense problemes.

Per acabar provo El papá araña 7b, pujo molt motivat i surt a vista, la veritat és que està graduada poc a l'estil del Ripollès, on normalment estan collats els graus, en aquest cas no era així doncs la via podria estar cotada de 7a+, probablement. No obstant, és el meu primer 7b en aquest estil, així que content!

I ara a estudiar una miqueta ( una mica eh, res exagerat jaja) i a mentalitzar-nos per encarar una setmana més a la facu. Ciauuuu

dimecres, 16 de febrer del 2011

Icertic 2011, 100% fanatisme i motivació

Bé,  ara que ja disposo del material i he pogut organitzar una miqueta el meu cap i la informació, intentaré explicar-vos una mica el que va donar de sí  aquest event, que va ser un èxit a tots els nivells.

Agafant el relleu de l'anterior post, el dissabte al matí ens llevem a una hora decent ( decent  eh!, no a trenc d'alba, que hem d'agafar forces jeje) i després d'un bon esmorzar a l'hostal, tirem cap a la zona on s'han equipat les vies de dry tooling i les cascades perquè tothom les pugui provar.

zona ICERTIC
foto: Jaume Oliveras
Aparquem sota la presa de Cavallers i amb una caminadeta ens situem on hi ha montat el CB avançat, es troba en una petita esplanada entre la muntanya formant una mena de circ, un espai magnífic, amb vistes espectaculars. I el millor: a una bande les vies de dry i a l'altra les de gel. Després de frenar les ganes de córrer cap a la primera cascada, robar un parell de piolets i posarme a picar el gel, atenem a les explicacions dels organitzadors, etc que ens seran de gran ajuda per poder gaudir de manera segura de les activitats. Així que després de donar les gràcies a en Xavi Metal i en Conrad López pel treball realitzat i els clínics de seguretat, ens posem en matèria.

Zona Iniciació drytooling
Foto: Jaume Oliveras
La veritat és que les dues activitats són molt interessants i adrenalíniques, recomanables al 100%. El Dry-tooling potser estressa una miqueta al principi doncs escales en roca però utlilitzant els piolets i amb uns ploms als peus ( = bota més grampó, jaja), però un cop t'hi acostumes mola la sensació de saber que el ferro aguanta, amb l'avantatge que amb la mà pilles "canto" tot el rato ( el mànec del piolet), no passes fred a les mans ( guants) i a sobre pots espolsar d'una nyapeta o d'un monodit jajaja. I el gel, senzillament espectacular la sensació d'anar progressant amb seguretat per un medi que a priori sembla tan fràgil... tot això amb un material de primera classe que els organitzadors posen a disposició de tots els assistents.

Citro en un M8
A les víes de dry m'asseguren un parell de coneguts de la plana, l'Òscar i en Benji, merci als dos també!.  Durant el matí podem disfrutar també de dos cracks del dry, el Citro ( Carlos Logroño) i Jonatan Larrañaga, que proven les vies en les quals es farà la competició l'endemà ( jo competir? no, segur que no...)

Després d'un bon refrigeri oferit per Vèrtic i Red-Bull, bàsicament, ja són quarts de quatre i decidim anar a blocar un altre cop a Cavallers. La veritat és que estic una "miqueta" petat, com la resta de l'equip, però el lloc és una passada i no sabem quan tornarem... així que cap al bosc. La tònica la mateixa que el dia anterior, realitzar bastants blocs, encadeno entre d'altres Travel, molt bo amb un dinàmic final, deixo matitzat un 7C però em falta l'últim pas de la sortida, i per últim provem una fisura molt tècnica de placa que tampoc puc encadenar, doncs la pell no acompanya gaire i la humitat va pujant, les regles s'escapen literalment de les mans...

Seqüència de Direkte 7A+ ( realitzat divendres)
fotos: Jaume Oliveras


Travel 7A
Foto:Jaume Oliveras

Nuria a la placa
foto: Jaume Oliveras
Jo provant el bloc
foto: Jaume Oliveras

Yoli blocant
foto: Jaume Oliveras


I a la nit, assistim al sopar i festa de l'event a boí, en una carpa molt gran coberta. Després d'atipar-nos fins a no poder més es fa un sorteig de material on hi ha premis per a tothom, una bona iniciativa per part de Vèrtic, que es van currar uns premis espectaculars! i posteriorment continuem la festa a un bar del poble...

I després de dormir, alguns més que d'altres, el diumenge arriba i amb ell, la despedida de la trobada, però abans, hi ha competició!!! No sé molt bé com va anar però de cop em vaig trobar amb un parell de piolets i els ferros als peus i un M7, M8 i M8+  que havia de solucionar... En companyia de l'Edu, en Gerard i en Marco... La veritat és que em va agradar i això és el que compta, però això de col·locar bé els piolets perquè no s'escapin aquí ja no era tant fàcil jaja... Al final Edu Marín aconsegueix la primera posició, seguit d'en Gerard Rull i en Marco Jubes respectivament. I en noies, l'Anna es proclama campiona seguida per la Yoli i en tercera posició la Núria Serra i la Cristina.

Som-hi
foto: Jaume Oliveras
 
Gerard Rull encadenant la primera via

Jo a la mateixa via
fotos: Jaume Oliveras


Edu Marin

pòdium femení


pòdium masculí
 I després de l'entrega de premis i les despedides, tirem cap al litoral català que s'acaba el finde... Des d'aquí vull agrair a Vèrtic la organització de l'Icertic, penso que ha complert totes les expectatives i espero que es segueixi celebrant molts anys...

I aquesta setmana pila i més pila al plafó i el finde esperem que vingui un bon anticicló i en principi a fer metres a-vista...

dilluns, 14 de febrer del 2011

Icertic 2011 v1:Intro

Com ja us vaig informar, aquest cap de setmana tenia previst assistir a la trobada de gel de Vèrtic , l'Icertic. Així doncs, sortim de BCN city el divendres al matí amb l'equip dels bous i tirem cap a l'event ben carregats, tant de ganes com de "trapaus".


Icertic ens espera... foto: Vèrtic
El destí: La Vall de Boí, concretament nosaltres ens allotjarem a Erill la Vall, on hi ha montat el CB. Com que arribem a una hora prou decent, i després de fer acte de presència pel poble, saludar, etc, anem directament a acabar d'aprofitar la tarda per Cavallers, per tal de blocar una mica i començar a escalfar pel que ens esperarà l'endemà, ja podem veure des del bosc alguna de les cascades de gel per on escalarem.

La zona de bloc de Cavallers es molt guapa, recomanable i tranquila, es troba en ple pirineu i amb una gran densitat de blocs de granit perfecte. Bàsicament ens dediquem a rodar, mentre admirem l'entorn. Per la meva part realitzo uns nou blocs per anar agafant el ritme, cal destacar Direkte,  un lance molt recomanable prop del riu.

blocant a Cavallers
 Al vespre, després de sopar, recollim les inscripcions i fem una mica de tertúlia amb escaladors vinguts de tot Catalunya i de fora, i ens retirem a dormir, preparats per anar a picar gel, fer dry-tooling, festa nocturna a boí amb sorteig de material inclòs...
  
però això i molt més us ho explicaré en breus... així que stay tunned... de moment us deixo amb un parell de fotos per anar obrint boca jejeje, d'aquí poc més teca...

 
geeeeel        foto: Jaume Oliveras

Citro provant les víes de dry-tooling    
foto: Jaume Oliveras

la primera escalada semi dry-tooling
 foto: Jaume Oliveras

foto:Jaume Oliveras

Dissabte al matí, team els bous
foto: Jaume Oliveras

Compe del diumenge, en xaparem alguna? jeje
foto: Jaume Oliveras

diumenge, 6 de febrer del 2011

Cap de setmana pel Ripollès

Aquest cap de setmana, entre d'altres coses aprofitant que m'havia deixat un parell de callos al campus, vaig decidir canviar una miqueta els plans pel dissabte i enganyar a en Carlos perquè vingués a fer una matinal ràpida al Gra de Fajol de Dalt 2708m.


Arribada al pàrquing per accedir al refugi d'ulldeter
És una ascenció que no té res d'especial per la via normal, però amb neu li dona una mica més de gràcia i de pas, a mi em servia per veure com estava la zona, la veritat és que hi ha força neu a la part de baix però el que són els cims ( p.ex. el Gra de Fajol de Baix i els corredors) bastant peladet...

El bastiments 2881m a la dreta, dirigint-nos cap al coll
El plan va ser el següent: Sortim de Vic a quarts de 8, i comencem a pujar tranquil·lament. Abans d'arribar al Coll de la Marrana ens posem els ferros, potser no son imprescindibles però sí recomanables, la veritat és que en aquest punt la neu estava dura i no hi tocava el sol.

Des del coll de la Marrana, vista de l'accés ( foto feta baixant)
D'aquí anem fins al cim sense pràcticament trepitjar neu, és una pujada semblant a la del Bastiments però sense pràcticament camí i una mica més curta. Un cop al cim, em miro la "cresta" fins al Gra de Fajol de Baix,  però no em sembla massa atractiva i també vull ser d'hora a casa, així que cap abaix que ja pujarem per algun corredor pròximament...

Sí foto, sí cim

una vídeo panoràmica des del cim
Bastiments i zona del pic de l'infern abans d'iniciar el descens
Gra de Fajol de baix arribant al refugi
Avui diumenge, volvemos a las andadas i aprofitem el bon temps per anar a Montgrony. Al principi escalem a la Vena - Ombra del Kurz, on ja s'està bé des de primera hora del matí, per provar projectes personals sense massa sort, a en Carlos per exemple només li ha faltat ajuntar a una xorrera i anar al canto de la R...  jaja, aquest cop, també ens acompanya en Tornila, un altre mallorquí fanàtic. Posteriorment anem a la Cinglera del Pla de la Freixa a rodar una mica i al migdia toca tornar, que a la tarda hi ha feina per fer...
Jo

Jordi Tornila

Carlos
I aquest proper cap de setmana Icertic!

dijous, 3 de febrer del 2011

Prohibició temporal de l'escalada a Sorralta

Segons informa l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, degut a uns despreniments d’uns blocs de roca a la zona d’escalada de la Sorralta (les Masies de Roda, Osona), es prohibeix temporalment l’escalada en aquesta zona.


Els primers despreniments en aquesta zona d’escalada, amb vàries vies equipades, es van produir a principis de desembre de 2010. Llavors, l’Ajuntament de les Masies va demanar l’assessoria tècnica de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona.

Fets els estudis de rigor, la Diputació recomana la prohibició temporal d’escalar en el talús per l’esmentat perill de despreniments de roca que poden provocar accidents greus als escaladors i persones que es troben a la seva base. A més a més s’efectuarà un estudi de l’estabilitat dels blocs de roca i del talús i posteriorment s'aplicaran els treballs oportuns per solucionar el problema.






Informació facilitada per l'Ajuntament de les Masies de Roda



Notícia extreta de la web de la feec aquí


Només dir que espero que es solucioni el problema doncs aquesta zona ens ha salvat moltes tardes i per mi com tants d'altres escaladors osonencs va representar l'inici de l'escalada, així que veurem com evoluciona...
Cleo 7a, el meu primer setè, quins records, desembre 2009